La Comissió Europea llança el seu primer Pla europeu d'habitatge assequible per reactivar les zones rurals i alleujar la pressió urbana


La Comisión Europea lanza su primer “Plan europeo de vivienda asequible” para reactivar las zonas rurales y aliviar la presión urbana

20 de febrer de 2026

Dinamización rural
Resiliencia y competitividad
Biodiversidad y paisaje

El Pla europeu d'habitatge assequible combina més oferta, inversió i reformes per alleujar la pressió sobre les llars


  • El Pla europeu d'habitatge assequible combina més oferta, inversió i reformes per alleujar la pressió sobre les llars
  • El document incorpora la rehabilitació i el “dret a romandre” a les zones rurals
  • El preu de l'habitatge ha augmentat més d'un 60% la darrera dècada a la Unió Europea

L'accés a un habitatge assequible ha esdevingut un dels principals reptes socials de la Unió Europea (UE) . L'augment sostingut dels preus, l'escassetat d'oferta i la pressió sobre els mercats urbans estan afectant cada cop més llars, incloses les que tenen rendes mitjanes i perfils essencials per al funcionament dels territoris. Aquest escenari no només tensiona les grans ciutats, sinó que també posa en relleu els desequilibris territorials entre àrees urbanes i rurals , on la manca de serveis i oportunitats limita l'aprofitament del parc d'habitatge existent.

Davant d'aquest context, la Comissió Europea (CE) va presentar el passat 16 de desembre de 2025 el primer Pla Europeu d'Habitatge Assequible , una iniciativa inèdita a escala comunitària que busca reforçar l'accés a un habitatge assequible, sostenible i de qualitat mitjançant una coordinació europea més gran i el suport a les polítiques nacionals, regionals i locals.

Dades prèvies

El Pla parteix d'un diagnòstic compartit: la crisi d'habitatge ja no només afecta col·lectius vulnerables, sinó que s'estén a àmplies capes de la població i presenta impactes molt diferents segons el territori. Entre les principals dades recollides per la CE destaquen:

  • Pujada de més del 60% als preus de l'habitatge des del 2013 a zones urbanes i rurals, per sobre del creixement dels ingressos.

  • Increment mitjà dels lloguers proper al 20% a l'última dècada.

  • Descens de la inversió en nou habitatge i caiguda del 22% en els permisos de construcció des del 2021.

  • Necessitat de més de dos milions de nous habitatges cada any per cobrir la demanda de la UE.

Mentre que les ciutats i destinacions turístiques concentren la pressió més gran sobre els preus, les zones rurals i els territoris en declivi demogràfic afronten reptes diferents, com l'existència d'habitatge infrautilitzat, la pèrdua de població i les dificultats d'accés a serveis, transport i connectivitat.

Quatre pilars

El Pla europeu d'habitatge assequible s'articula al voltant de quatre grans pilars que combinen mesures immediates amb reformes a mitjà termini:

  1. Augment de l‟oferta d‟habitatge mitjançant l‟eliminació de barreres i la millora de l‟eficiència del sector.

  2. Mobilització dinversió pública i privada per tancar la bretxa existent.

  3. Suport immediat a zones sota pressió immobiliària juntament amb reformes estructurals.

  4. Protecció dels col·lectius més afectats per la crisi.

Aquest enfocament permet adaptar les solucions a la diversitat de mercats i realitats territorials de la UE.

Més habitatge i més eficiència

Un dels eixos centrals del Pla és facilitar que es construeixi i rehabiliti més vivenda, reduint costos i terminis sense renunciar a la qualitat ni a la sostenibilitat. Les línies dactuació inclouen:

  • Impuls a la innovació , la industrialització i la digitalització en la construcció.

  • Desenvolupament d'una Estratègia Europea per a la Construcció d'Habitatges .

  • Simplificació de normes i procediments administratius.

  • Prioritat a la rehabilitació i la reutilització del parc d'habitatge existent.

En aquest sentit, el Pla introdueix una visió territorial de la política d'habitatge, vinculada a l'anomenat “dret a romandre” , que cerca fer viable la residència en zones rurals i menys poblades. La rehabilitació d'habitatges, juntament amb la millora de la connectivitat digital, el transport i els serveis bàsics, es planteja com una eina per fixar població i alleujar la pressió sobre els mercats urbans.

Seguretat jurídica i plans de futur

El Pla reconeix que el dèficit d'habitatge exigeix un reforç significatiu de la inversió i més seguretat jurídica per a les administracions i els agents implicats:

  • Creació d´una Plataforma Paneuropea d´Inversió per a habitatge assequible i sostenible.

  • Mobilització de fons europeus i privats a través d'instruments com InvestEU .

  • Revisió de les normes dajuts estatals per facilitar el suport públic a lhabitatge social i assequible.

  • Actuacions per millorar la transparència del mercat i analitzar comportaments especulatius.

També inclou mesures específiques per a joves, estudiants, treballadors essencials i persones en situació de vulnerabilitat, amb actuacions en habitatge social, prevenció del sensellarisme i lluita contra la pobresa energètica.

Com a complement, la CE proposa crear una Aliança Europea de l'Habitatge i celebrar el 2026 la primera Cimera Europea de l'Habitatge amb l'objectiu de reforçar la cooperació entre administracions i agents implicats.

Amb aquesta iniciativa, l'habitatge es consolida com a prioritat a l'agenda europea, no només des d'una perspectiva social, sinó també com una eina clau per a la cohesió territorial, l'equilibri entre zones urbanes i rurals i el desenvolupament econòmic sostenible del conjunt de la UE.