• L'illa ha obtingut el reconeixement gràcies als seus sistemes de cultiu tradicionals a terra volcànica
• Les condicions climàtiques extremes del territori i els sòls àrids han forjat una agricultura singular i adaptada
• El cultiu sobre cendra volcànica, sorres organògenes i picó volcànic ha convertit 3 zones de l'illa en referents agrícoles

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) ha atorgat a Lanzarote el títol de Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) , posicionant-la com la primera illa europea a formar part d'aquesta xarxa internacional que destaca models agrícoles tradicionals i resilients, capaços d'obtenir les tècniques i eines necessàries del medi natural mateix.

El sistema agrícola de Lanzarote ha estat reconegut per la seva originalitat, eficiència i sostenibilitat en un context climàtic advers. La distinció atorgada a l'illa com a SIPAM per part de la FAO valora especialment 3 agrosistemes tradicionals   presents a l'illa:

1. La Geria: un paisatge emblemàtic on les vinyes creixen en forats cavats sobre cendra volcànica, protegides per murs de pedra semicirculars anomenats socs, que esmorteeixen el vent i conserven la humitat.

2. El Jable: una zona de cultius sobre sorres organògenes -formades per restes d'organismes vius- transportades pel vent, on se sembren cebes, batates i cereals en un entorn dinàmic i fràgil.

3. Els enarenats del nord: són les tècniques agrícoles que aprofiten capes de picó volcànic (lapilli) per atrapar la rosada i conservar l'aigua a sòls secs.

Aquests mètodes de cultiu han permès durant segles:

• Produir aliments sense reg, a una regió que rep menys de 150 mm de pluja a l'any.

• Conservar varietats autòctones de cultius com la vinya Malvasia Volcànica, figues, llegums i cereals.

• Integrar la flora nativa als marges agrícoles, afavorint la biodiversitat.

• Transmetre els coneixements locals de manera oral i pràctica, mantenint la identitat agrícola de l'illa.

A més del valor productiu, l'agricultura a Lanzarote té un paper clau en l'àmbit cultural, econòmic i ambiental. Contribueix a la seguretat alimentària rural i al manteniment de cultius adaptats a les condicions climàtiques locals, impulsa el turisme sostenible a través de l'agroturisme i de productes de valor afegit com el vi i reforça la identitat paisatgística i cultural de l'illa, emmarcada en polítiques de protecció i reconeixements internacionals com ara la Reserva de la Biosfera i el Geoparc de la UN .

Altres SIPAM a Espanya

Amb la incorporació de Lanzarote el 2025, Espanya compta ja amb 6 territoris reconeguts com a Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial, cadascun amb una història i pràctica agrícola singular:

1. Valle Salada d'Añana (Àlaba)(2017): una producció de sal mitjançant un sistema hidràulic ancestral basat en brolladors salins i canals de fusta.

2. L'Axarquia (Màlaga) (2017):   és la pràctica agrícola situada a vessants costeruts on s'elabora tradicionalment raïm passa amb mètodes manuals i sostenibles.

3. Territori del Sénia (Castelló-Tarragona) (2018): es tracta de la concentració mundial d'oliveres mil·lenàries més gran, cultivades mitjançant tècniques heretades.

4. L'Horta de València (2019) : un sistema històric de regadiu islàmic que permet el cultiu diversificat en una zona costanera densa i seca.

5. Muntanyes de Lleó (2019): que tenen un model agrosilvopastoril que integra boscos, pastures i cultius, preservant la diversitat ecològica i cultural.

Gràcies a ells, Espanya es converteix al tercer país del món amb més sistemes reconeguts, tan sols darrere de la Xina i el Japó, consolidant així el seu compromís amb la preservació de pràctiques agrícoles que no només sustenten mitjans de vida rurals, sinó que també protegeixen paisatges singulars i sabers ancestrals en harmonia amb la natura.

El programa SIPAM va ser llançat per la FAO al 2002 amb l'objectiu d'identificar i protegir sistemes agrícoles únics que combinen biodiversitat, coneixements tradicionals, cultura local i sostenibilitat ambiental. Des de la seva creació, s'han designat 95 sistemes a 28 països , reconeixent paisatges vius que han evolucionat durant segles gràcies a la interacció respectuosa entre comunitats rurals i el seu entorn. Aquests sistemes es consideren avui exemples clau davant de desafiaments com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la seguretat alimentària.