El document presentat és una “ Recopilació de projectes de bones pràctiques dels Programes de Desenvolupament Rural ”, on cada comunitat autònoma ha proposat una sèrie de projectes dels PDR que poden servir d'exemple i prototip per replicar-se en altres programes, territoris o comunitats diferents.

La Xarxa Rural Nacional s'ha encarregat de realitzar aquesta publicació complint amb el seu propòsit de difondre i donar a conèixer diferents projectes que es desenvolupen al medi rural i contribueixen a la seva dinamització.

Per a la seva recopilació s'han seleccionat projectes finançats pels Programes de Desenvolupament Rural , considerats com a bones pràctiques pels propis promotors i les diferents Autoritats de Gestió que hi han participat.

Els exemples han estat impulsats gràcies a diferents mesures dels PDR, i s'han classificat en funció de 5 prioritats: cadena alimentària i gestió de riscos al sector agrari, competitivitat d'explotacions agràries, emprenedoria i innovació social, innovació i transferència de coneixements i, finalment, medi ambient i canvi climàtic.

A més de la presentació oficial de la publicació, a la jornada s'han realitzat dos panells d'experts , on s'han pogut conèixer vuit projectes de diferents comunitats autònomes considerats rellevants i s'ha realitzat una taula rodona de reflexió sobre la definició i la categorització de les bones practiques, la seva recopilació, valoració i difusió, entre altres aspectes.

El primer dels projectes presentats als panells d'experts va ser la Xarxa D'Intercanvi de Coneixement Agroalimentari (RICA), gestionat pel Centre de Recerca i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó (CITA), que destaca per la seva tasca de promoció i difusió de la professionalització d'agricultors, ramaders i indústries agroalimentàries. sector agroalimentari.

El segon projecte "elaborats 2a i 4a gamma en producció agrària ecològica", gestionat per l' Associació de Pagesos Ecològics de Mallorca (APAEMA) , ha creat nous productes transformats a partir d'aliments frescos locals, que porten el segell d' agricultura ecològica.

L'empresa Oleum Laguna SL . , pertanyent a la Comunitat de Madrid, ha presentat el tercer projecte on s'ha explicat com produeixen oli d'oliva ecològic extra verge convertint-se en un producte d'alta qualitat, natural, artesà i local, i que destaca per la sostenibilitat ambiental de les instal·lacions i el funcionament operatiu.

La bona pràctica exposada va ser el “projecte pilot de Bioeconomia circular de residus orgànics a escala local amb dimensió social”, ubicat a Navarra i gestionat per l' Associació Laboral Josenea , projecte de gran importància mediambiental que contribueix a la inclusió social i aporta valor afegit al tractament dels residus urbans locals, reciclant-los per a l'aprofitament in situ com a adob orgànic.

El “ programa Arrenca ”, cinquena bona pràctica, és una acció individual del Consorci GAL Noguera-Segrià , en el marc del projecte de cooperació ODISSEU per al retorn de la joventut al món rural, el qual recolza la lluita contra la despoblació .

L' escola Andalusa de pastors , sisena experiència, és un programa de capacitació de nous pastors per mantenir l'activitat tradicional de pasturatge extensiu i fomentar la incorporació de pastors a l'activitat ramadera professional, considerant-los com a veritables gestors mediambientals i millorant-ne la imatge i el prestigi social davant la societat.

La Regió de Múrcia , a través de la Direcció General de l'Aigua, ha impulsat un projecte sobre una bassa de regulació i bombament solar de la Comunitat de Regants Campos Alto Lorca, exemple de com impulsar un sistema eficient ambientalment i econòmicament, tant en l'estalvi de recursos hídrics com en l'estalvi energètic.

Finalment s'ha comptat amb l'experiència de la comunitat d'Extremadura en el foment de les inversions per a la comercialització en comú de bestiar boví , que demostra l'aposta associativa de ramaders per l' augment de la competitivitat al mercat de la seva producció, promovent l'engreix i la comercialització conjunta.

Finalment, la jornada ha permès reflexionar en comú molts agents i actors del món rural sobre com aconseguir una adequada identificació i categorització de les bones pràctiques en aquest àmbit, de la seva adequada classificació i valoració, i dels instruments i modalitats necessaris per fer una òptima difusió pública, a fi de permetre'n la replicació i la transferència, adaptant-se a altres entorns.