15 de octubre de 2026
Innovación
Calidad y cadena alimentaria
Resiliencia y competitividad
La jornada Xarxa PAC “Bones pràctiques associades al cultiu de blat de moro Bt” va combinar sessions sobre regulació, traçabilitat, etiquetatge, control oficial i prevenció de resistències amb una visita a una finca de blat de moro Bt a Larraga (Navarra) per conèixer sobre el terreny l'aplicació d'aquestes bones pràctiques
La jornada Xarxa PAC “Bones pràctiques associades al cultiu de blat de moro Bt” va combinar sessions sobre regulació, traçabilitat, etiquetatge, control oficial i prevenció de resistències amb una visita a una finca de blat de moro Bt a Larraga (Navarra) per conèixer sobre el terreny l'aplicació d'aquestes bones pràctiques
Espanya va concentrar el 2024 el 98,7% de la superfície de blat de moro MON 810 cultivada a la Unió Europea, on actualment és l'únic cultiu modificat genèticament (OMG) autoritzat per al seu cultiu comercial
Espanya concentra la major part de la superfície de blat de moro modificat genèticament MON 810 cultivada a la Unió Europea (UE). En aquest context, conèixer les bones pràctiques de com es cultiva, els requisits reguladors i les obligacions en matèria de control oficial controla i realitza el seguiment del MON 810, resulta especialment rellevant per a agricultors, tècnics i administració. La Xarxa PAC va reunir a Navarra aquests actors per traslladar el debat al terreny del coneixement: regulació, traçabilitat, prevenció de resistències i bones pràctiques per a un cultiu que fa més de 25 anys que és present als camps espanyols.
La Xarxa PAC va organitzar el 6 d'octubre a Pamplona (Navarra) la jornada “Bones pràctiques associades al cultiu del blat de moro Bt” , una trobada destinada a millorar el coneixement sobre la gestió agronòmica, els requisits reguladors i el seguiment ambiental del blat de moro modificat genèticament MON 810 . La sessió teòrica, celebrada a CIVICAN , es va completar amb una visita a una explotació de blat de moro Bt a Larraga (Navarra) per traslladar al terreny l'aplicació de bones pràctiques, el control del cultiu i la identificació de possibles danys causats per les dues principals espècies de trepant del blat de moro presents a la zona.
La jornada va estar dirigida a agricultors, personal tècnic, comunitat científica, administracions autonòmiques amb competències relacionades amb els organismes modificats genèticament ( OMG ) i representants del sector.
La trobada va posar el focus en un cultiu singular dins el context comunitari. El MON 810 és actualment l' únic cultiu modificat genèticament (OMG) que s'autoritza per a cultiu comercial a la UE . De fet, les dades exposades durant la jornada van xifrar en el 98,7 % la proporció de la superfície comunitària de MON 810 localitzada a Espanya el 2024, corresponent la resta a Portugal, on la superfície cultivada ha disminuït progressivament al llarg dels darrers anys.
A Espanya, el seu cultiu es concentra especialment a Navarra, Aragó i Catalunya , segons la informació presentada durant la jornada. El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) disposa, a més, d'informació pública sobre la superfície cultivada, regulació, seguiment i bones pràctiques associades al blat de moro MON 810 a Espanya .
El blat de moro MON 810 ofereix protecció davant de determinades plagues conegudes com a trepants del blat de moro : Ostrinia nubilalis i Sesamia nonagrioides . Les plantes produeixen la proteïna “Cry1Ab”, que els confereix resistència davant d'aquestes plagues objectiu. El cultiu es troba autoritzat a la UE des de 1998 i subjecte a un Pla de Seguiment Ambiental post comercialització .
Traçabilitat, etiquetatge i control oficial del blat de moro MON 810
Un dels principals blocs de la jornada va aprofundir en el marc regulador del cultiu de blat de moro MON 810 i, especialment, en les obligacions relacionades amb la traçabilitat, l'etiquetatge, la declaració del cultiu i la coexistència transfronterera.
Durant la jornada es va explicar que la traçabilitat permet seguir les traça dels OMG i dels productes produïts a partir d'ells al llarg de les cadenes de producció i distribució.
Els operadors han de transmetre per escrit a la següent baula de la cadena la informació que identifica el material com a OMG i el seu identificador únic, MON-ØØ81Ø-6 , i disposar de sistemes que permetin conservar durant cinc anys la informació corresponent a cada transacció comercial, precisant l'operador de què procedeixen i aquell a què han estat subministrats els productes.
L' etiquetatge constitueix una altra de les obligacions analitzades. Les llavors que continguin OMG s'han d'identificar com a tals i, en aquest cas, no és aplicable el llindar del 0,9 % d'OMG autoritzats previst per a determinats supòsits dels aliments i pinsos, sempre que aquestes traces siguin accidentals o tècnicament inevitables.
A aquestes obligacions se suma la declaració del cultiu a la sol·licitud única de la PAC , en què s'ha d'indicar que es tracta d'una varietat modificada genèticament, així com la seva superfície i la localització exacta de la parcel·la corresponent.
La celebració d'aquest esdeveniment a Navarra també va permetre prestar especial atenció a la coexistència transfronterera amb França . Els agricultors que cultiven varietats de blat de moro modificat genèticament han de mantenir una distància d'aïllament de 20 metres respecte a la frontera francesa, incloses les possibles zones de refugi o barrera establertes a la mateixa parcel·la.
La ponència va permetre a més dimensionar la implantació del cultiu a la Comunitat Foral de Navarra: el 2026, 458 de les 1.102 explotacions navarreses que conreen blat de moro produeixen blat de moro Bt , mentre que 6.200 de les 12.370 hectàrees dedicades al blat de moro corresponen a aquest tipus de blat de moro.
Seguiment ambiental, refugis i bones pràctiques per prevenir resistències
Juntament amb el compliment dels requisits regulatoris i de control, un altre dels eixos centrals de la jornada va ser Pla de Seguiment Ambiental Postcomercialització (PMEM) del blat de moro MON 810 i en aquelles mesures que s'han adoptat per prevenir l'aparició de resistències a les poblacions de trepant.
Així, entre altres mesures es concreten a:
La sembra de refugis : els refugis de blat de moro convencional propers al cultiu Bt constitueixen una de les eines per prevenir l'aparició de poblacions de trepant resistents i contribuir a preservar l'eficàcia de la tecnologia. Per a superfícies iguals o superiors a 5 hectàrees de blat de moro Bt, el pla contempla la recomanació de sembrar una supervé de blat de moro tradicional equivalent al 20% de la superfície corresponent.
El seguiment de la resistència i els danys a camp . Segons es va exposar a la jornada, cada any es recullen larves de trepant en zones de mostreig d' Aragó, Catalunya i Navarra per sotmetre-les posteriorment a bioassaigs de laboratori i comprovar-ne la susceptibilitat a la proteïna Cry1Ab. Aquestes actuacions es complementen amb enquestes a agricultors, visites a explotacions, comprovacions de refugis i vigilància de possibles danys per trepant.
Informes de seguiment: el titular de l'autorització presenta anualment un informe de seguiment a la Comissió Europea ia l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) . Aquesta darrera avalua la informació i formula les corresponents opinions tècniques i recomanacions. El dictamen més recent de l'EFSA sobre el seguiment ambiental del cultiu de blat de moro MON 810, publicat l'agost de 2026, es pot consultar al següent enllaç .
De la teoria al camp a Larraga
L'última part de la jornada va permetre traslladar els continguts abordats a Pamplona de la teoria al camp, mitjançant una visita a una finca productora de blat de moro Bt a Larraga (Navarra).
Durant la visita es van realitzar demostracions sobre l'aplicació de bones pràctiques i requisits reguladors, la presa de mostres durant el control del cultiu i la identificació i observació de danys en camp, amb la participació de personal tècnic de l'Associació Nacional d'Obtentors Vegetals ( ANOVE ) , Govern de Navarra i Institut Navarrès de Tecnologies i Infraestructures Agroalimentàries ( ) .
La jornada va permetre reunir regulació, seguiment ambiental, control administratiu i pràctica agronòmica al voltant d'un mateix cultiu i traslladar aquest coneixement a agricultors, tècnics, administracions i altres agents vinculats al blat de moro MON 810. Un plantejament amb què la Xarxa PAC continua exercint la seva funció de plataforma de trobada, connexió i intercanvi de coneixement entre els actors vinculats al medi rural.
Per saber-ne més
Jornada de la Xarxa PAC “Bones pràctiques associades al cultiu del blat de moro Bt”
Darrer dictamen EFSA: Scientific assessment of the 2024 post-market environmental monitoring report on cultivació genetically modified maize MON 810 in the EU (2026 - EFSA Journal - Wiley Online Library)
Cultiu comercial de blat de moro MON 810 - Govern de Navarra, Departament de Desenvolupament Rural i Medi Ambient