El Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna del període 23-27 porta noves mesures en desenvolupament rural


Desarrollo rural

18 de novembre de 2022
Dinamización rural

El nou Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna (PAC) 2023-2027 està previst que entri en vigor l'1 de gener de 2023. Per primera vegada, un pla únic (el Pla Estratègic de la PAC) integrarà les mesures de desenvolupament rural de les disset comunitats autònomes, així com les mesures suprautonòmiques que en anteriors períodes més el Programa Nacional de Desenvolupament Rural (PNDR) L'objectiu d'aquest canvi és modernitzar el sector agrari a través del coneixement, la innovació i la digitalització a les zones rurals.


  • El nou Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna (PAC) 2023-2027 està previst que entri en vigor l'1 de gener del 2023.
  • Per primera vegada, un pla únic integrarà les mesures de desenvolupament rural de les disset comunitats autònomes, així com les mesures suprautonòmiques que en anteriors períodes es trobaven als 17 Programes de Desenvolupament Rural (PDR) més el Programa Nacional de Desenvolupament Rural (PNDR).

El nou Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna (PAC) 2023-2027 està previst que entri en vigor l'1 de gener de 2023. Per primera vegada, un pla únic (el Pla Estratègic de la PAC) integrarà les mesures de desenvolupament rural de les disset comunitats autònomes, així com les mesures suprautonòmiques que en anteriors períodes més el Programa Nacional de Desenvolupament Rural (PNDR). L' objectiu d'aquest canvi és modernitzar el sector agrari a través del coneixement, la innovació i la digitalització a les zones rurals .

Amb la reforma de la PAC, aquesta política passa a ser una política vinculada a la consecució d ‟objectius segons 3 pilars (econòmic, mediambiental i rural). En el cas del desenvolupament rural es persegueix l'enfortiment del teixit socioeconòmic de les zones rurals mitjançant:

  • El relleu generacional
  • Dinamització de les zones rurals
  • Protecció de qualitat dels aliments i de la salut

Desenvolupament rural i PEPAC 23-27

La despesa pública total anual prevista provisionalment en mesures de desenvolupament rural per al nou PEPAC és de 1.762 milions d'euros, dels quals 1.080 milions d'euros (M€) provenen del pressupost del Fons Europeu Agrari de Desenvolupament Rural, FEADER . Aquests ajuts busquen un desenvolupament territorial equilibrat a través de la creació d'ocupació i la millora de les condicions de vida a les comunitats rurals.

  Novetats :

  • El 47,8% d'aquesta despesa correspon a mesures de caràcter ambiental : mesures agroambientals i agricultura ecològica, inversions amb fins mediambientals, ajuts a zones amb limitacions naturals o altres limitacions específiques i ajuts a zones amb desavantatges específics.
  • A l'apartat d' inversions (3.696 M€), les inversions que tenen més percentatge de la despesa són les que es destinen a “indústria i comerç amb objectius competitivitat” (825 M€) i les que es dirigeixen a “millorar la competitivitat de les explotacions agràries” (734 M€).
  • El pressupost per a joves agricultors, nous agricultors i posada en marxa de noves empreses rurals és de 664 M€. La mesura amb més importància pressupostària és l'establiment de joves pagesos amb 678 M€.
  • Pel que fa a la COOPERACIÓ (1065 M€), aglutina 2 mesures:
    • La mesura LEADER (mètode de desenvolupament local pel qual els actors locals dissenyen i engeguen estratègies per al desenvolupament de les seves zones rurals) compta amb 816 M€. Aquest pressupost supera l'obligatorietat de gastar almenys el 5% dels fons FEADER a LEADER ja que suposa el 10% de la despesa FEADER.
    • Innovació: La segona mesura de cooperació tenint en compte la despesa, és la cooperació AEI-AGRI (Associació Europea per a la Innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles) amb 168 M€.

Mesures de desenvolupament rural

La despesa total FEADER per a les mesures de desenvolupament rural planificades per al període d‟implementació del Pla és de 5.403 M€. A nivell pressupostari, destaquen les inversions, els compromisos ambientals, climàtics i de gestió i la cooperació.

1) Compromisos agroambientals, climàtics i de gestió (1837 M€). Destaca:

    • Suport a lagricultura ecològica amb 837 M€.
    • Ajuts a cultius sostenibles amb una mica més de 203 M€.
    • Foment i gestió sostenible de pastures.
    • Suport a les mesures d' apicultura que afavoreixin la biodiversitat.
    • Ajuts a les mesures en favor de la conservació de recursos genètics.
    • Suport a la producció integrada.

2) Inversions (3.696 M€): les inversions que tenen més percentatge de la despesa són:

    • Les que es destinen a indústria i comerç amb objectius de competitivitat (825 M€).
    • Les que es dirigeixen a millorar la competitivitat de les explotacions agràries (734M€).
    • Cal destacar que el 44% de les inversions tenen objectius mediambientals.
    • El pressupost per a joves agricultors, nous agricultors i posada en marxa de noves empreses rurals és de 664 M€.
    • La mesura amb més importància pressupostària és l'establiment de joves pagesos amb 678 M€.